LES LLUITES DE GLADIADORS
Els combats de gladiadors (munera) eren una altra de les passions dels romans i constituïen durant l'Imperi un dels espectacles favorits dels que es feien a l'amfiteatre.
Origen i evolució
El primer combat de gladiadors va tenir llo9c a Roma (246 aC).
Al llarg dels segles III i II aC, el nombre de combats va anar augmentant, però ja havien perdut tot el significat ritual que havien tingut abans.
Fins que es va construir el primer amfiteatre de pedra (20 aC), els munera se celebraven al circ o en algun altre lloc preparat adequadament. partir d'aquesta data, el seu lloc va ser l'amfiteatre.
Desfilaven fent una volta al recinte, i quan arribaven a la tribuna on es trobava l'emperador, s'hi adreçaven amb aquesta solució:
Ave, Caesar, morituri te salutant (Cèsar, els que han de morir et saluden).
Classes de gladiadors
· Els
retiarii anaven mig despullats, coberts només amb una mena de tapall; com a armes feien servir una xarxa amb ploms que penjaven, com les dels pescadors, un trident i un punyal.
· Altres gladiadors, aquests ja fortament armats, eren els
mirmillons,
samnites,
gals i
tracis. Portaven casc, cuirassa, escut, espasa i punyal.
· Els
essedarii anaven enfilats en carros conduïts per aurigues. Havien de fer caure el rival i destruir-li el carro.
· Els
equites lluitaven a cavall, armats amb una llança, casc i escut.
Quan en la lluita queia a terra un contendent viu, el president dels jocs solia deixar en mans del públic el destí del vençut. El triomfador era premiat amb una palma amb la qual feia una volta a l'amfiteatre.
Els romans celebraven amb èxit altres jocs en els quals intervenien animals (venationes), s'organitzaven batalles navals (naumaquiae) o es representaven els mites grecs. Totes aquestes celebracions es desenvolupaven amb gran realisme i proporcionaven als espectadors emocions tan fortes com els combats de gladiadors.